NARCISO NEGRO
(BLACK NARCISSUS)

Un grup de monges occidentals obri un hospital en un antic temple de l'Himàlaia. A les dificultats econòmiques i a l'hostilitat dels nadius, prompte se sumen les tensions entre les pròpies monges, la sexualitat reprimida de les quals despertarà amb la presència d'un agent britànic.
> "[] Les apostes específiques que confereixen a NARCISO NEGRO la seua genuïna singularitat: la seua arrabassada immersió en el món dels desitjos reprimits, els seus decorats inquietants (fruit d'una escenografia d'estudi que passa d'allò kitsch a allò surreal i d'ací a allò fantasmagòric sense solució de continuïtat), la seua creixent excitació anímica i sensual a la vora de la demència, la seua potenciació d'una atmosfera irracional propícia al despertar desordenat dels sentits, la seua predilecció pels efectes d'estranyament que trenquen de forma deliberada i sense cap pudor amb tota servitud de versemblança naturalista, els centellejos lírics, els llampecs simbolistes, l'espessor lumínic i cromàtic de les textures i, finalment, la dimensió metafòrica que aquesta profunda relectura estilística acaba per imposar al material narratiu de partida. Cinema de molts quirats". Carlos F. Heredero, Dirigido por, desembre 2004.