Clásicos del Cine Español: Furtivos

FURTIVOS
Espanya 1975. Color. 99’

Fitxa tècnica:

Direcció: José Luis Borau
Argument: José Luis Borau, Manuel Gutiérrez Aragón
Guió: José Luis Borau, Manuel Gutiérrez Aragón
Producció: El Imán
Fotografia: Luis Cuadrado
Música: Vainica Doble
Muntatge: Ana Romero Marchent
Disseny de producció: Primitivo Alvaro
Càmera: Teo Escamilla
Decorats: Mario Ortiz
Vestuari: Maiki Marín
Distribució: José Esteban Alenda

Fitxa artística:

Intèrprets: Lola Gaos, Ovidi Montllor, Alicia Sánchez, Felipe Solano, José Luis Borau, Ismael Merlo, José Luis Heredia, Erasmo Pascual, José Riesgo, Beni Deus, Antonio Gamero, Simón Arriaga, Francisco Ortuño, Eulalia Boya.

Sinopsi:

Ángel es un caçador furtiu que viu dominat pel caràcter fort de sa mare, Martina. Un dels pocs dies baixa a la ciutat, coneix a Milagros, escapada del reformatori i nóvia d’un famós delinqüent buscat per les autoritats de la zona. Ángel amaga la xica en sa casa de la muntanya. L’odi que Martina sent cap a Milagros i la presència del Governador Civil i els seus amics en la casa amb motiu de la veda, farà que les relacions entre els tres personatges acaben de forma dramàtica.
 

JOSÉ LUIS BORAU (Zaragoza, 1929)

Llicenciat en Dret, encara que aficionat al cine des de la seua infància, exercix de crític cinematogràfic en l'Heraldo de Aragón. En 1956 viatja a Madrid i saca una plaça de funcionari en l'Instituto Nacional de Vivenda, treball que compatibilitza amb els seus estudis en l'Escuela Oficial de Cine. Durant els anys 60, treballa com a escriptor en l'agència de publicitat Clarín i realitza el seu primer llargmetratge, Brandy (1964), pel que el Círculo de Escritores Cinematográficos li concedix el Premi al Mejor Director Novel eixe mateix any. Amb el guió i producció de Mi querida señorita (1971), i el guió i direcció de Furtivos (1975), Tata mía (1986) i Leo (2000), José Luis Borau s'ha convertit en una figura clau de la cinematografia espanyola i com a tal ha sigut reconegut amb nombrosos guardons i reconeixements. Tamién ha col•laborat amb Televisión Española realitzant diversos programes per a les sèries Conozca Ud. España, Fiesta, Cuentos y Leyendas i Dichoso mundo i l'especial amb que s'inauguraria la Segunda Cadena. Ha compaginat la seua carrera de cineasta amb la d'escriptor de relats com: Navidad, horrible navidad (2003), Camisa de once varas, El amigo de invierno (2008) i Cuentos de Culver City (2009). Destaca també la seua intensa activitat institucional: en 1994 va ser triat, per unanimitat, President de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, càrrec que va ocupar fins a 1998 i que va aprofitar per a posar en marxa els Cuadernos de la Academia i el butlletí mensual. Actualment presidix la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) i la Fundación Borau, dedicada a promocionar l'estudi de matèries cinematogràfiques i literàries, així com al suport a la cinematografia i els cineastes. José Luis Borau ho ha sigut tot en el món del cine: guionista i director d'un cine diferent, real i aborronador; productor de les seues pel·lícules; actor ocasional; professor de l'Escuela Oficial de Cine (en l'especialitat de guión) i, encara que ell no llig el que escriuen sobre les seues pel·lícules, crític cinematogràfic.
 

Filmografía (llarg metratges)

• Brandy, 1964. Director.
• Crimen de doble filo, 1964. Director.
• Un, dos, tres, al escondite inglés, 1969. Productor.
• Mi querida señorita, 1971. Co-guionista i Productor.
• Hay que matar a “B”, 1974. Director, Co-guionista i Co-productor.
• Furtivos, 1975. Director, Co-guionista i Productor.
• Camada Negra, 1977. Co-guionista i Productor.
• El Monosabio, 1978. Co-guionista i Co-productor.
• In Memoriam, 1978. Co-productor.
• Adiós, Alicia, 1978. Co-productor.
• La Sabina, 1979. Director, Guionista y Co-productor.
• Río abajo (On the line), 1984. Director, Co-guionista i Productor.
• Tata mía, 1996. Director, Guionista i Productor.
• Leo, 2000. Director, Guionista i Productor.
• El verano de Anna, 2002. Co-productor.

Furtivos combina eixos ingredients tan dispars –instints sense domesticar, individualisme acèrrim, crueltat vertiginosa, innocència primitiva i context social estratificat i prejudiciós les institucions del qual, des de l'autoritat política fins a la religió, pareixen viure en la ceguera més absoluta de la realitat– que han estat sempre presents en eixa tradició realista que ha donat a la narrativa d'Espanya la seua personalitat més acusada.

Mario Vargas Llosa
 

Filmat al mig de nombroses tensions socials i polítiques i en règim d'absoluta autogestió, Furtivos emergix –de forma desafiadora– com a espill i símptoma de l'Espanya que assistix a l'afonament de la dictadura política i com a punta de llança del cine democràtic i d'oposició en aquell moment precís (…) És al mateix temps un treball obert i d'entranyes complexes, en el fons del qual ressona un eco atàvic, ric en suggeriments i en nivells de lectura que, lluny de destorbar-se uns a altres, acaben per enriquir de manera productiva el sentit de les seues imatges.

Carlos F. Heredero

Sala Luis G. Berlanga
Edifici Rialto
Plaça de l’ Ajuntament, 17
 

DIJOUS 26 DE MAIG

9:30 h. Presentació del seminari
9:45 h. JOSÉ LUIS CASTRO DE PAZ: “Furtivos y el fértil realismo español”
11 h. ANTONIO SANTAMARINA: “Deconstruyendo Furtivos. Análisis formal de las variaciones de guión”
12 h. JESÚS ANGULO: "Ecos de Furtivos en la obra literaria de José Luis Borau”.
16 h. ÁUREA ORTIZ: “Furtivos: Lobas, lagartas y otras fieras”
17 h. CARLOS CUÉLLAR: “El sustrato universal de Furtivos: una lectura mitológica”
18 h. CARLOS HEREDERO: "Gutiérrez Aragón vs. Borau o viceversa: Un cuento de hadas en prosa racionalista”
 

DIVENDRES 27 DE MAIG

9:30 h. ASIER ARANZUBIA: “Tópicos de lo español. Recepción crítica de Furtivos dentro y fuera de España”
10:30 h. PILAR PEDRAZA: “Loba Madre”
11:30 h. JUAN M. COMPANY: “Escenografías del cuerpo obsceno”
13 h. Col-loqui amb José Luis Borau.
14 h. Cloenda del seminari.
20:15 h. Presentació del llibre José Luis Borau: La independencia como obsesión a càrrec dels seus autors, Jesús Angulo i Antonio Santamarina. Proyecció de la pel·lícula FURTIVOS, amb la presència de José Luis Borau.

Director del seminari:

ROBERTO CUETO (Madrid, 1965)

És professor de Teoria i Crítica del Cine en la Universitat Carles III de Madrid. Com a periodista especialitzat en temes cinematogràfics ha col·laborat amb publicacions com Nosferatu, Letras de cine, Positif, Dirigido por o El Cultural de El Mundo i i és guionista del programa televisiu Versión Española.

Autor de Cien bandas sonoras en la historia del cine (1996), Drácula: De Transilvania a Hollywood (en col·laboració amb Carlos Díaz Maroto, 1997) i El lenguaje invisible: Entrevistas con compositores del cine español (2003). Ha coordinat els llibres Los desarraigados en el cine español (1998), Dentro y fuera de Hollywood: La tradición independiente en el cine americano (en col·laboració amb Antonio Weinrichter, 2004) i Arrebato... 25 años veinticinco años después (2005). Ha participat en diversos llibres col·lectius: El cine fantástico y de terror de la Universal (2000), Eurowestern (2001), En torno al Free Cinema (2001), En torno a la Nouvelle Vague (2002), Los dominios del miedo (2002), Los Nuevos Cines en España (2003), Imágenes del mal (2003), El principio del fin: Tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (2003), Dibujos en el vacío: Claves del cine japonés de animación (2004), Seul Express: La renovación del cine coreano (2004), Gun Crazy: Serie negra se escribe con B (2005), Los caminos del cine europeo (2005), Euronoir (2006) i Miradas para el nuevo milenio. Fragmentos para una historia futura del cine español (2006).

 

Ponents:

JOSÉ LUIS CASTRO DE PAZ (A Coruña, 1964)

És historiador de Cine i Catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Santiago de Compostela. Ha sigut redactor cap de la revista Vértigo i ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades en temes cinematogràfics. Autor de Vértigo / De entre los muertos (1999), El surgimiento del telefilm (1999) Alfred Hitchcock (2000), Un cinema herido: Los turbios años 40 en el cine español (2002) i Cine y exilio: Forma(s) de la ausencia (2004). Ha participat en obres col·lectives com Antología crítica del cine español (1896-1995 (1997) i coordinat diversos volums col·lectius. Entre els seus nombrosos llibres sobre història del cine espanyol destaquen Un cinema herido. Los turbios años cuarenta en el cine español (2002, Premio AEHC al mejor libro del año), Cine y exilio. Forma(s) de la ausencia (2004), Fernando Fernán-Gómez (2010) o Del sainete al esperpento. Relecturas del cine español de los años 50 (2011).
 

ANTONIO SANTAMARINA ALCÓN (Madrid, 1953)

Gerent del cine Doré de la Filmoteca Española i crític i historiador cinematogràfic. Col·laborador de publicacions com Viridiana, Cuadernos de la Academia, Cinemanía i Dirigido por, és membre del consell de redacció de les revistes Nosferatu i Cahiers du cinéma. España. Ha participat en l'escriptura de nombroses obres col·lectives i és autor dels següents llibres: Eric Rohmer (1991), El cine negro. Maduración y crisis de la escritura clásica (1996), Semillas de futuro. Cine español 1990-2001 (2002) i Biblioteca del cine español (2010) els quatre en col·laboració amb C. F. Heredero, Enrique Urbizu. La imagen esencial (amb J. Angulo y C. F. Heredero, 2003), Breve historia del cortometraje vasco (amb J. Angulo y J. L. Rebordinos, 2006), Shinya Tsukamoto, poeta y guerrillero del cinematógrafo (2007), Antxon Eceiza: cine, existencialismo y dialéctica (2009), París, Texas, de Wim Wenders (amb J. A. Hurtado, 2009) i Borau: la independencia como obsesión (amb J. Angulo). Ha dirigit l'edició dels Diarios de Yasujiro Ozu (amb N. Pujol), ha coordinat el llibre Filmoteca Española. Cincuenta años de historia (1953-2003) i ha escrit en solitari El cine negro en cien películas (1998) i Laura, de Otto Preminger (2001). Ha impartit cursos en diverses institucions i universitats i ha sigut membre del jurat de diversos certàmens, entre ells, el Festival de Cine de San Sebastián (Nuevos Realizadores) i la Semana Internacional de Cine Fantastico y de Terror de San Sebastián.

 

Director del seminari:

ROBERTO CUETO (Madrid, 1965)

És professor de Teoria i Crítica del Cine en la Universitat Carles III de Madrid. Com a periodista especialitzat en temes cinematogràfics ha col·laborat amb publicacions com Nosferatu, Letras de cine, Positif, Dirigido por o El Cultural de El Mundo i i és guionista del programa televisiu Versión Española.

Autor de Cien bandas sonoras en la historia del cine (1996), Drácula: De Transilvania a Hollywood (en col·laboració amb Carlos Díaz Maroto, 1997) i El lenguaje invisible: Entrevistas con compositores del cine español (2003). Ha coordinat els llibres Los desarraigados en el cine español (1998), Dentro y fuera de Hollywood: La tradición independiente en el cine americano (en col·laboració amb Antonio Weinrichter, 2004) i Arrebato... 25 años veinticinco años después (2005). Ha participat en diversos llibres col·lectius: El cine fantástico y de terror de la Universal (2000), Eurowestern (2001), En torno al Free Cinema (2001), En torno a la Nouvelle Vague (2002), Los dominios del miedo (2002), Los Nuevos Cines en España (2003), Imágenes del mal (2003), El principio del fin: Tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (2003), Dibujos en el vacío: Claves del cine japonés de animación (2004), Seul Express: La renovación del cine coreano (2004), Gun Crazy: Serie negra se escribe con B (2005), Los caminos del cine europeo (2005), Euronoir (2006) i Miradas para el nuevo milenio. Fragmentos para una historia futura del cine español (2006).

 

Ponents:

JOSÉ LUIS CASTRO DE PAZ (A Coruña, 1964)

És historiador de Cine i Catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Santiago de Compostela. Ha sigut redactor cap de la revista Vértigo i ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades en temes cinematogràfics. Autor de Vértigo / De entre los muertos (1999), El surgimiento del telefilm (1999) Alfred Hitchcock (2000), Un cinema herido: Los turbios años 40 en el cine español (2002) i Cine y exilio: Forma(s) de la ausencia (2004). Ha participat en obres col·lectives com Antología crítica del cine español (1896-1995 (1997) i coordinat diversos volums col·lectius. Entre els seus nombrosos llibres sobre història del cine espanyol destaquen Un cinema herido. Los turbios años cuarenta en el cine español (2002, Premio AEHC al mejor libro del año), Cine y exilio. Forma(s) de la ausencia (2004), Fernando Fernán-Gómez (2010) o Del sainete al esperpento. Relecturas del cine español de los años 50 (2011).
 

ANTONIO SANTAMARINA ALCÓN (Madrid, 1953)

Gerent del cine Doré de la Filmoteca Española i crític i historiador cinematogràfic. Col·laborador de publicacions com Viridiana, Cuadernos de la Academia, Cinemanía i Dirigido por, és membre del consell de redacció de les revistes Nosferatu i Cahiers du cinéma. España. Ha participat en l'escriptura de nombroses obres col·lectives i és autor dels següents llibres: Eric Rohmer (1991), El cine negro. Maduración y crisis de la escritura clásica (1996), Semillas de futuro. Cine español 1990-2001 (2002) i Biblioteca del cine español (2010) els quatre en col·laboració amb C. F. Heredero, Enrique Urbizu. La imagen esencial (amb J. Angulo y C. F. Heredero, 2003), Breve historia del cortometraje vasco (amb J. Angulo y J. L. Rebordinos, 2006), Shinya Tsukamoto, poeta y guerrillero del cinematógrafo (2007), Antxon Eceiza: cine, existencialismo y dialéctica (2009), París, Texas, de Wim Wenders (amb J. A. Hurtado, 2009) i Borau: la independencia como obsesión (amb J. Angulo). Ha dirigit l'edició dels Diarios de Yasujiro Ozu (amb N. Pujol), ha coordinat el llibre Filmoteca Española. Cincuenta años de historia (1953-2003) i ha escrit en solitari El cine negro en cien películas (1998) i Laura, de Otto Preminger (2001). Ha impartit cursos en diverses institucions i universitats i ha sigut membre del jurat de diversos certàmens, entre ells, el Festival de Cine de San Sebastián (Nuevos Realizadores) i la Semana Internacional de Cine Fantastico y de Terror de San Sebastián.

Sala Luis G. Berlanga
Edifici Rialto
Plaça de l’ Ajuntament, 17

DIVENDRE 27 DE MAIG
20:15 h. Presentació del llibre José Luis Borau: La independencia como obsesión a càrrec dels seus autors, Jesús Angulo i Antonio Santamarina.
Proyecció de la pel·lícula FURTIVOS, amb la presència de José Luis Borau.

VAC - La Filmoteca disposa d'un canal de You Tube en el que es poden trobar alguns vídeos sobre la pel·lícula protagonista de la 8é Classics del Cinema Espanyol.

Busca' ns com IVACLaFilmoteca

• Fragment de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=rTDHej2S0nk
• Fitxa tècnica: http://www.youtube.com/watch?v=PDpc8uz_evE
• Fragment de la pel·lícula: http://www.youtube.com/watch?v=6jc4LeqbtFE