Clásicos del Cine Español: La caza

Intèrprets de La caza

José: Ismael Merlo

Paco: Alfredo Mayo

Luis: José María Prada

Enrique: Emilio Gutiérrez Caba

Juan: Fernando Sánchez Polack

Carmen: Violeta García

Equip tècnic

Guió: Angelino Fons i Carlos Saura

Cap de producció: José Luis Ruiz Marcos

Ajudant de producció: José Martínez

Fotografia: Luis Cuadrado

Càmera: Teodoro Escamilla

Muntatge: Pablo G. del Amo

Música: Luis de Pablo

Ajudant de direcció: Primitivo Álvaro

Producció: Elías Querejeta P.C.
 

SINOPSI

José, Paco i Luis són tres amics que van a caçar en companyia d’Enrique, un jove de vint anys que assisteix al seu «bateig de foc», en un vedat de caça propietat de Paco i que va ser escenari d’una batalla durant la Guerra Civil. Tots ells travessen moments difícils en les seues vides —separacions, problemes amb l’alcohol—, i allò que havia de ser una tranquil·la jornada de caça es converteix en un enfrontament entre els tres homes.

Festivals i premis

Oso de Plata — Festival de Berlín

Festival de Nova York 1966

Festival de Londres 1966

Festival d’Acapulco 1966

Com a obra singular, La caza possibilita dos nivells fonamentals de lectura (...): el primer com una lectura naturalista en primer terme dramatitzada, com a lectura psicològica (que el film concedeix fora de tot dubte); el segon nivell, com una lectura parabòlica tant per referència a una situació política (i no només política) particular com a una altra de més general. El fet que totes dues es presenten de manera compacta i coherent respon a l'exacte emplaçament des del qual el film es construeix en la seua estructura. Estructura que unirà diversos plans (elementals) de narració com a pas previ a la complexització posterior.

(...) La primera aproximació al film ens la produeix precisament la seua enorme càrrega de violència, de ràbia o d'ira. La caza és una obra violenta perquè tracta sobre la violència, perquè reflecteix la violència i perquè està concebuda des de la violència (...) És una violència sensorial, amb la qual entrem en l'aspecte des del qual està expressada, una violència producte de la mateixa crispació de la pel·lícula, de la seua tensió i de la seua «indignació»: el valor que adquireixen, com a agressió, determinats objectes, la suor, els porus de la pell, en una atmosfera que intenta aproximar-se a un caràcter quasi de ciència-ficció des d'un realisme pròxim, quotidià. L'omnipresència d'uns menuts elements denotats, en una dimensió directament de percussió, de xoc, d'impacte, engrandits i ampliats fins a aconseguir una aparença pràcticament irreal.

Enrique Brassó. Carlos Saura
 

La trama de La caza manté una relació evident amb els relats sobre grups masculins i la seua tendència a la violència que Saura va narrar en les seues anteriors Los golfos i Llanto por un bandido. Però mentre que en aquelles pel·lícules Saura se centrava en personatges que viuen al marge de la societat, en desclassats, en La caza ens porta fins al mateix centre de la respectabilitat social: l'ambient, els valors i, per descomptat, la consciència de l'Espanya burgesa dels anys seixanta.

En lloc d'una rebel·lió contra la injustícia d'un sistema social indiferent als desprotegits, som testimonis dels símptomes evolutius d'una inconfusible patologia social que es troba en el centre de la normalitat social (...) Si aquesta trama sobre quatre caçadors de cap de setmana i el seu descens cap a la cacera humana se'ns mostra frontalment, el tractament que li dona Saura no ho fa. Sempre que li és possible, estableix estratègicament vincles cinematogràfics i referències intertextuals a la Guerra Civil amb les accions, paraules i imatges dels seus personatges. La història nacional queda així textualitzada en La caza dins dels límits d'un relat cinematogràfic.

Marvin D'Lugo. The Films of Carlos Saura: The Practice of Seeing
 

Cites

De La caza s’ha dit

La caza representa la pel·lícula-tipus d’un cinema nou, definitivament deslligada del vell tronc del cinema espanyol arrelat encara al teatre i, més particularment, al melodrama o al sainet.

Fotogramas, 23-12-1966
 

La caza va sorgir com una necessitat vital de fer una pel·lícula amb personatges més coneguts per mi, que no haguera d’inventar-me’ls. Que poguera trobar prop de mi senyors reals que em serviren de referència a l’hora de plantejar-me el comportament dels meus personatges. Ací em trobava amb uns personatges de carn i ossos que jo coneixia, que eren els meus oncles o els pares dels meus amics. A mi m’interessava molt aquella generació. I la prova és que La caza és una pel·lícula sobre ella. Una generació que roman ancorada en un passat miserabilíssim i que no té cap possibilitat d’eixida. Pense que és una generació de vencedors que mai no ha vençut. O, almenys, no sé en quin terreny han vençut.

Carlos Saura
 

Saura va vindre amb un guió sense tancar i amb poques esperances que algú li’l produïra. Vam lluitar molt amb la censura del moment per tirar endavant la pel·lícula, i al final va ser un gran èxit. Per a mi va significar que aquell cinema es podia fer, encara que estiguérem a Espanya.

Elías Querejeta
 

Per a mi hi ha un cinema espanyol abans de La caza i un altre després. Durant un temps el cinema espanyol tenia un llenguatge molt poc polit i amb Saura va començar a depurar-se... El cinema es va desprendre d’una sèrie de coses i la gent es va atrevir a fer pel·lícules amb un llenguatge més depurat.

Manuel Gutiérrez Aragón

Dijous, 3 de maig

Matí

10.00 h. — Presentació del curs

10.15 h. — José Enrique Monterde: «La modernitat tel·lúrica de La caza»

11.00 h. — Laura Gómez Vaquero: «La caza com a emblema del Nou Cinema espanyol: del film interpretat com un espai per al trauma i la memòria»

11.45 h. — Asier Aranzubia: «Rastres documentals en el cinema primerenc de Carlos Saura»

12.30 h. — Áurea Ortiz: «Rituals virils: La caza o la meua escopeta és més llarga que la teua»

Tarda

16.30 h. — Pablo Pérez Rubio: «Metàfores i metonímies: Espanya com a vedat privat de caça»

17.15 h. — Román Gubern: «Memòria, dissidència i al·legoria»

18.00 h. — Concha Gómez: «Sang, suor i conills: una mirada a la violència subterrània en La caza»

18.45 h. — Manuel Hidalgo: «Jo no tinc cap respecte pels guions, va dir Saura»
 

Divendres, 4 de maig

Matí

10.00 h. — Jean-Claude Seguin: «La caza o la pèrdua del territori»

10.45 h. — Josep Lluís i Falcó: «Vedat de música. La caza, De Pablo i la música d’avantguarda en el cinema espanyol»

11.30 h. — Gloria F. Vilches: «La caza en el context internacional: recepció crítica als Estats Units i Alemanya»

12.15 h. — Domènec Font: «Portes al camp»

Tarda

16.30 h. — José Luis Castro de Paz: «Mirar i morir: poder i punt de vista en La caza»

17.15 h. — Celia Benavent: «Cuadrado: la imatge latent. Consideracions tècniques sobre la fotografia de La caza»

18.00 h. — Luis Cerveró: «La gràfica de la ràbia: l’aridesa estructural i la sequedat del tall en el muntatge de La caza»

18.45 h. — Santos Zunzunegui: «La caza: de l’espectacle al document»

20.00 h. — Taula redona: La caza, amb la participació d’Angelino Fons, coguionista de la pel·lícula.

El director del seminari

Roberto Cueto (Madrid, 1965)

És professor de Teoria i Crítica del Cinema a la Universitat Carlos III de Madrid. Com a periodista especialitzat en temes cinematogràfics ha col·laborat amb publicacions com Nosferatu, Letras de Cine, Positif, Dirigido por o El Cultural d’El Mundo, i és guionista del programa televisiu Versión Española.

És autor de Cien bandas sonoras en la historia del cine (1996), Drácula: De Transilvania a Hollywood (en col·laboració amb Carlos Díaz Maroto, 1997) i El lenguaje invisible: Entrevistas con compositores del cine español (2003).

Ha coordinat els llibres Los desarraigados en el cine español (1998), Dentro y fuera de Hollywood: La tradición independiente en el cine americano (en col·laboració amb Antonio Weinrichter, 2004) i Arrebato... 25 años después (2005).

Ha participat en diversos llibres col·lectius: El cine fantástico y de terror de la Universal (2000), Eurowestern (2001), En torno al Free Cinema (2001), En torno a la Nouvelle Vague (2002), Los dominios del miedo (2002), Los nuevos cines en España (2003), Imágenes del mal (2003), El principio del fin: Tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (2003), Dibujos en el vacío: Claves del cine japonés de animación (2004), Seul Express: La renovación del cine coreano (2004), Gun Crazy: Serie negra se escribe con B (2005), Los caminos del cine europeo (2005), Euronoir (2006) i Miradas para el nuevo milenio. Fragmentos para una historia futura del cine español (2006).

Ponents

José Enrique Monterde

José Enrique Monterde (Barcelona, 1953)

Professor d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i col·laborador de l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Col·laborador de Dirigido por, Archivos de la Filmoteca i Nosferatu.

Autor de Cine, historia y enseñanza (1986), Veinte años de cine español: 1973-1992 (1993), La imagen negada: Representaciones de la clase trabajadora en el cine (1997) i Martin Scorsese (2000).

Ha participat en nombrosos llibres col·lectius (Emociones de contrabando: El cine de Aki Kaurismäki, Bernardo Bertolucci: El cine como razón de vivir, La imprenta dinámica: Literatura española en el cine español, Semillas de futuro: Cine español 1990-2001) i, juntament amb Carlos F. Heredero, ha coordinat els volums En torno al Free Cinema (2001), En torno a la Nouvelle Vague (2002), Los nuevos cines en España (2003) i En torno al nuevo cine italiano (2005).

També ha coordinat La representación cinematográfica de la historia, Ficciones históricas i els volums VIII, IX i X de la Historia general del cine de l’editorial Cátedra (1995).

És membre del Comitè Assessor de l’Antología Crítica del Cine Español (1995) i subdirector del Diccionario de Cine Español y Latinoamericano de la Fundación Autor. És president de l’Associació de Crítics i Escriptors Cinematogràfics de Catalunya.

Laura Gómez Vaquero

L’any 2002 va obtindre el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Història del Cinema per la Universitat Autònoma de Madrid després de desenvolupar tasques d’investigació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. L’any 2000 va gaudir d’una estada a la University College Dublin (UCD), on va assistir a les classes del Màster en Film Studies. És llicenciada en Història i Teoria de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid (1998).

Actualment prepara la tesi doctoral titulada Memoria e Historia Oral: el documental durante la Transición Democrática, 1973-1981.

Ha escrit diversos articles i ressenyes per a revistes com Secuencias. Revista de Historia del Cine, Tarbiya. Revista de Investigación e Innovación Educativa i Rescoldos. Revista de Diálogo Social, així com per a catàlegs i llibres col·lectius com Nada es lo que parece. Falsos documentales, hibridaciones y mestizajes del documental en España i Miradas para un nuevo milenio. Fragmentos para una historia futura del cine español.

Ha participat com a ponent en el III Congrés Internacional del GRIMH Image et Mémoire(s) (Lió) i en diversos congressos de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema.

Imparteix classes sobre cinema documental a l’Instituto del Cine (NIC) de Madrid i conferències a la Universitat Rey Juan Carlos, la Universitat Autònoma de Madrid, el Cine Doré / Filmoteca Española, l’Auditori Pablo Iglesias d’Alcobendas, l’Escola d’Art La Palma i el Museu Nacional d’Antropologia, entre altres institucions.

És responsable de la secció de ressenyes i membre de l’equip de redacció de Secuencias. Revista de Historia del Cine. Des de 2006 és responsable de l’edició dels catàlegs de Documenta Madrid.

Asier Aranzubia Cob

És doctor en Comunicació per la Universitat del País Basc. Actualment és professor ajudant a la Universitat Carlos III de Madrid, on imparteix Teoria de la Comunicació Mediàtica i Teories de la Comunicació Audiovisual.

Ha publicat diversos articles en llibres col·lectius i en revistes d’investigació especialitzades en història i anàlisi del cinema espanyol, com Ikusgaiak. Cuadernos de Cinematografía i Cuadernos de la Academia. També ha publicat crítiques de llibres i cròniques de festivals a Archivos de la Filmoteca i Secuencias.

Recentment ha escrit el pròleg d’una antologia d’articles de Contracampo editada per Cátedra i col·labora en la redacció d’un diccionari de cinema espanyol i iberoamericà patrocinat per la SGAE.

Actualment treballa en la publicació d’un llibre sobre Carlos Serrano de Osma, editat per Filmoteca Española, i desenvolupa una investigació postdoctoral, finançada pel Govern Basc, sobre les pràctiques de l’IIEC i l’EOC.

Áurea Ortiz Villeta

Áurea Ortiz Villeta (Caracas, 1963)

Professora de cinema al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Entre 2001 i 2005 va ser cap d’Extensió i Comunicació de l’Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, institució amb la qual ha estat vinculada professionalment des de 1989.

És professora de l’Escuela Internacional de Cine de San Antonio de los Baños (Cuba) i del Màster de Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de València. Exerceix la crítica cinematogràfica a La Cartelera-Levante.

És autora dels llibres La pintura en el cine. Cuestiones de representación visual (juntament amb M.ª Jesús Piqueras), La arquitectura en el cine. Lugares para la ficción i Fotografías de boda: Testimonio público de una historia íntima, amb Victoria Bonet.

Ha publicat articles en revistes especialitzades com Nosferatu, Archivos de la Filmoteca, Viridiana i Banda Aparte, així com en diverses publicacions col·lectives.
 

Pablo Pérez Rubio

És professor de Llengua i Literatura i col·labora com a crític literari i cinematogràfic en diverses revistes especialitzades.

És autor d'estudis monogràfics sobre Bailando con lobos, Escrito sobre el viento, Thelma y Louise i La ventana indiscreta, així com de monografies dedicades a Antonio Maenza, Antonio Artero, Adolfo Aznar i Antón García Abril.

És coautor de Voces en la niebla. El cine durante la Transición i de El cine melodramático.

Ha participat en el volum col·lectiu Calle Mayor... 50 años después, publicació editada per l'IVAC-La Filmoteca que recull les ponències presentades al seminari celebrat a València el 2006.
 

Román Gubern Garriga-Nogues

És catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat degà.

Ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i pertany a l'Association Française pour la Recherche sur l'Histoire du Cinéma. És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de la New York Academy of Sciences, de l'American Association for the Advancement of Science i del Comitè d'Honor de la International Association for Visual Semiotics.

Ha treballat com a investigador al Massachusetts Institute of Technology i com a professor d'Història del Cinema a la University of Southern California. Va rebre el Premi Fundesco d'assaig el 1986 i ha estat director de l'Instituto Cervantes de Roma.

Entre les seues nombroses obres destaquen Historia del cine (1969), Godard polémico (1969), Literatura de la imagen (1974), Cine contemporáneo (1974), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1975), El cine español en el exilio 1936-1939 (1976), Comunicación y cultura de masas (1977), La caza de brujas en Hollywood (1987), La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (1989), Del bisonte a la realidad virtual, la escena y el laberinto (1996) i Proyector de luna (1999).

Concha Gómez

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, on també va cursar estudis de Ciències Polítiques i Sociologia, prepara actualment la tesi doctoral titulada La crónica de sucesos como fuente de inspiración en el cine español.

Ha estat directora de Comunicació de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (2001-2006), adjunta a la Direcció de Comunicació de Fnac Espanya (1996-2001), directora de la revista Comunidad Escolar (1991-1996), cap de premsa del Festival de Cine de Alcalá de Henares (1987-1989) i de la Semana de Cine de Murcia (1988).

Ha col·laborat en nombroses publicacions, entre elles Imágenes de Actualidad, Dirigido Por i el butlletí de la Seminci.

És autora dels llibres Rafaela Aparicio, oficio de cómica i Montxo Armendáriz, secretos de la elocuencia (en col·laboració amb Carlos F. Heredero, Jesús Angulo i José Luis Rebordinos).

També ha publicat diversos capítols en obres col·lectives sobre Carlos Saura, Vicente Aranda, la crònica de successos al cinema espanyol i la història del cinema espanyol. Ha col·laborat igualment en el Diccionario del Cine Español dirigit per José Luis Borau.

Manuel Hidalgo

Manuel Hidalgo (Pamplona, 1953)

Va estudiar Filosofia i Lletres i és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra.

Va ser redactor en cap de Fotogramas i crític de cinema a Diario 16 i El Mundo, diaris dels quals també va ser redactor en cap i director adjunt. En aquests mitjans va crear i dirigir els col·leccionables Historia del Cine. De la A a la Z (1986) i el suplement Cinelandia (1993).

Ha publicat els llibres El último austro-húngaro. Conversaciones con Berlanga (amb Juan Hernández-Les, 1981), Carlos Saura (1981), Fernando Fernán Gómez (1981), Francisco Rabal (1985), Pablo G. del Amo. Montador de sueños (1987) i El Testigo Indiscreto (2005).

També ha participat en diversos llibres col·lectius sobre cinema i ha estat coargumentista d'A mulher do próximo (José Fonseca e Costa, 1988) i coguionista d'Una mujer bajo la lluvia (Gerardo Vera, 1992), Grandes ocasiones (Felipe Vega, 1998), El portero (Gonzalo Suárez, 2000), Nubes de verano (Felipe Vega, 2004) i Mujeres en el parque (Felipe Vega, 2006).

És columnista habitual de premsa i autor de nombroses obres narratives, entre les quals destaquen El pecador impecable (1986), Azucena, que juega al tenis (1988), Olé (1991), La infanta baila (1997), Días de agosto (2000), El hombre malo estaba allí (2001) i Cuentos pendientes (2003).

José Luis Castro de Paz

José Luis Castro de Paz (A Coruña, 1964)

És doctor en Història del Cinema i professor titular a la Universitat de Vigo. Ha estat redactor en cap de la revista Vértigo i ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades en cinema.

És membre de la junta directiva de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i coordinador de publicacions del Festival Internacional de Cinema d'Ourense.

És autor de Vértigo / De entre los muertos (1999), El surgimiento del telefilm (1999), Alfred Hitchcock (2000), Un cinema herido: Los turbios años 40 en el cine español (2002) i Cine y exilio: Forma(s) de la ausencia (2004).

Ha coordinat i participat en nombrosos volums col·lectius dedicats a la història del cinema espanyol, entre ells Historia do cine en Galicia, El cine de Manuel Mur Oti, Gonzalo Torrente Ballester y el cine español, Tragedia e ironía: El cine de Nieves Conde i Calle Mayor... 50 años después.

Gloria Fernández Vilches

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, on actualment realitza la seua tesi doctoral titulada Las representaciones de Carmen en el cine norteamericano, amb una beca FPU del Ministeri d'Educació i Ciència.

Ha realitzat estades d'investigació als departaments d'estudis cinematogràfics de les universitats de Nova York (NYU), Berlín (FU) i Chicago (UofC).

Ha format part del projecte d'investigació Presencias españolas en el cine norteamericano i actualment col·labora en el projecte Función de la imagen mecánica en la memoria de la guerra civil española.

És redactora adjunta de la revista Archivos de la Filmoteca.

Domènec Font

Degà i professor dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Va ser guionista i director de la sèrie de docudrames sobre la cultura contemporània espanyola La Memoria Fértil per a TVE (1983-1990).

Ha dirigit nombrosos seminaris sobre cinema, estètica i pensament, ha estat professor convidat en diverses universitats i col·labora habitualment en diaris com El País i el suplement Culturas de La Vanguardia.

Va ser president del I Congrés Internacional de Cinema Europeu Contemporani.

Entre els seus assajos més destacats figuren La noche del cazador (Paidós, 1998), La última mirada. Testamentos fílmicos (La Mirada, 2000), guardonat amb el premi de l'Associació d'Historiadors del Cinema, Paisajes de la modernidad. Cine europeo 1960-1980 (Paidós, 2002) i Michelangelo Antonioni (Cátedra, 2003).

Jean-Claude Seguin

Catedràtic de la Universitat Lumière-Lyon 2, és especialista en cinema espanyol i cinema primitiu.

Ha publicat i editat una dotzena de llibres, entre els quals Historia del cine español i La Producción cinematográfica de los hermanos Lumière, així com prop d'un centenar d'articles.

Prepara una investigació àmplia sobre els orígens del cinema a Espanya i un assaig dedicat a Pedro Almodóvar.

És president del GRIMH des de la seua fundació i dirigeix el grup d'investigació LCE (Llengües i Cultures Europees).

Email: jeanclaude.seguin@freesbee.fr

Luis Cerveró

Luis Cerveró (València, 1974)

Va estudiar Ciències de la Informació a València i Direcció Cinematogràfica a l'ECAM de Madrid.

En acabar els estudis es va traslladar a Barcelona, on resideix actualment. Allí va iniciar diverses col·laboracions amb BTV de Manel Huerga, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), La Fura dels Baus, ARCO, el programa Metrópolis de La 2 de TVE i l'arquitecte Rafael Moneo.

Des de 2003 es dedica professionalment a la realització publicitària, tasca que compagina amb la docència en institucions com La Casa Encendida, la SGAE, l'ECAM i l'Istituto Europeo di Design.

També desenvolupa activitats de periodisme i crítica audiovisual en publicacions com Scope, Suite i el suplement Cultura/s de La Vanguardia.

Santos Zunzunegui

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques. És catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat del País Basc.

Semiòleg, analista i historiador cinematogràfic, ha estat professor convidat a les universitats de Girona, Sorbonne Nouvelle (París III), Buenos Aires, Louis Lumière-Lyon 2, Université de Genève i University of Idaho.

Va formar part del col·lectiu Contracampo, editor de la revista cinematogràfica del mateix nom.

Entre els seus principals llibres destaquen Mirar la imagen (1984), El cine en el País Vasco (1985), Pensar la imagen (1989), Paisajes de la forma (1994), Historias de España. De qué hablamos cuando hablamos de cine español (2002) i Metamorfosis de la mirada. Museo y semiótica (2003).

Josep Lluís i Falcó

Cofundador de la Revista Universitària de Cinema (1992), ha col·laborat regularment també en les revistes Música de Cine (València) i Secuencias de Música de Cine (Barcelona), i va ser assessor musical del CD-ROM Cinemedia, editat el 1996 per Canal+ i la SGAE.

Alguns dels seus textos han estat publicats a ABC Cultural, Faig Arts, L'Alè i altres publicacions.

Ha exercit la docència com a professor convidat a les universitats de Barcelona i Lleida, i ha impartit cursos sobre música cinematogràfica per a l'Institut de Ciències de l'Educació de les universitats de Barcelona, Girona i Rovira i Virgili, així com per al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Va ser professor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (curs 1997-1998).

És autor del llibre Gregorio García Segura. Historia, testimonio y análisis de un músico de cine i de nombrosos articles sobre música de cinema.

Durant la temporada 2002-2003 va col·laborar en el programa radiofònic En compàs de cine de Ràdio Estel.

És membre de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema, de l'Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic i de l'Associació Catalana per a la Difusió de la Música de Cinema, de la qual és coordinador acadèmic i president en funcions des de 2005.
 

Celia Benavent

Projeccions de la pel·lícula a la Sala Juan Piqueras

Projecció especial matinal

Dimecres, 2 de maig, a les 11.00 h.

Sala Juan Piqueras (Edifici Rialto)

Projecció especial de La caza per als matriculats.

Projecció de cloenda del seminari

Divendres, 4 de maig, a les 22.30 h.

Sala Juan Piqueras (Edifici Rialto)

Projecció de la pel·lícula, amb l'assistència d'Angelino Fons, coguionista de la pel·lícula.