...Comèdia saludable o retrat amarg
Corria l'any 1984 i un autèntic ovni (en el sentit d'objecte visual no identificat) arribava a les cartelleres espanyoles. Difícilment podrien trobar-se precedents per a una pel·lícula com ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!, ni tan sols en els anteriors treballs del jove Pedro Almodóvar: aquells eren exercicis contraculturals que havien generat un univers alternatiu regit pels codis imposats pel seu creador. No obstant això, la novetat i la subversió de ¿Qué he hecho yo para merecer esto!! radicava precisament a incrustar eixe peculiar ambient en les més sagrades tradicions hispàniques: el cinema social, el sainet, l'estètica realista… I a fusionar-ho hàbilment amb altres tradicions cinèfiles: el melodrama de dones de Hollywood, el regust kitsch o la descarada sexualitat de què feia gala la societat espanyola en la dècada dels 80.
Reivindicar hui el film d'Almodóvar suposa molt més que recordar el seu caràcter d'obra excèntrica, de transgressió lúdica, de feliç reformulació de gèneres i llocs comuns que adquireixen un nou sentit gràcies a la hibridació i el contrast. En definitiva, ¿Qué he hecho yo para merecer esto!! s'ha erigit, en el nostre imaginari col·lectiu, en un dels més convincents testimonis de la societat espanyola que ha donat el cinema modern. I ho aconsegueix a través de l'experiència estètica i el ritual genèric, sense necessitat de refugiar-se en falses coartades sobre la mirada transparent, el registre documental o l'honestedat del cineasta. Pel·lícula de variades capes i registres, pot ser al mateix temps una saludable comèdia que rescata una concepció hedonista del cinema o un amarg retrat d'uns personatges, de tot un món. Un món molt específic, terriblement local, recreat amb humor, sentit del detall i amor; però un món capaç de transcendir les seues fronteres, com ho és el de qualsevol cineasta de forta personalitat.
Roberto Cueto
Espanya. 1984. Color. 101
Direcció i guió: Pedro Almodóvar
Fotografia: Ángel Luis Fernández
Música: Hans Fritz Beckmann, Wizner Boheme, Bernardo Bonezzi, Mostazo
Muntatge: José Salcedo
Direcció artística: Román Arango, Pin Morales
Atrezzo: Juan de la Flor
Figurinista: Cecilia Roth
Perruqueria: Mercedes Gómez
So: Bernardo Menz
Efectes especials: Francisco Prósper
Productor executiu: Hervé Hachuel
Director de producció: Tadeo Villalba
Producció: Kaktus Producciones Cinematográficas, Tesauro
Intèrprets: Carmen Maura, Verónica Forqué, Chus Lampreave, Gonzalo Suárez, Ángel de Andrés-López, Kiti Manver, Juan Martínez, Amparo Soler Leal, Emilio Gutiérrez Caba, Luis Hostalot, Sonia Anabela Holiman, Cecilia Roth, Jaime Chávarri, Javier Gurruchaga, Luciano Berriatúa, Katia Loritz, Pedro Almodóvar, Agustín Almodóvar, Francisca Caballero, Fabio McNamara.
Sinopsi: Gloria viu amb el seu marit, la seua sogra i els seus dos fills en un pis de 40 m², enmig d'un conjunt de blocs lletjos i vetustos de la perifèria de Madrid. A més de la neteja de la seua casa, Gloria es veu obligada a treballar com a assistenta per poder arribar a final de mes i a prendre amfetamines per mantindre's desperta durant les díhuit hores de la seua jornada laboral.
Fotogramas de Plata 1985 a la Millor Actriu de Cinema – Carmen Maura
Nominada al Fotogramas de Plata 1985 a la Millor Actriu de Cinema – Chus Lampreave
Premi ACE 1986 a la Millor Actriu Secundària – Verónica Forqué
Premi Sant Jordi 1985 a la Millor Pel·lícula
Premi FIPRESCI a Pedro Almodóvar en la Mostra de València
Palma de Plata a Pedro Almodóvar en la Mostra de València
«Ambientat en un barri perifèric i suburbà de Madrid, els habitants dels nous pisos de ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!, amb televisió en color i estèreo d'últim model, haurien encantat Pier Paolo Pasolini, i els tocs delicats i profunds, capaços de descriure amb pocs elements una humanitat marginada, haurien encantat immensament el De Sica d'Umberto D.»
Corriere della Sera
«Seria ardu trobar pel·lícules espanyoles en què les seues criatures de ficció aparegueren més diàfanament adscrites al principi renoirià de chacun a ses raisons.»
Marcos Ordóñez. El Correo Catalán
«¿Qué he hecho yo para merecer esto!! sembla tindre una vocació naturalista o neorealista que queda automàticament desmantellada per la manera de compondre els plans, però també pel mateix interior dels plans, els decorats i els espais on succeeix l'acció. (…) Almodóvar s'atreveix per primera vegada a fer algunes coses com si haguera perdut la por.»
Nuria Vidal. El cine de Pedro Almodóvar
«Una barreja d'idees diverses, trastornades i temperades, originals i ja vistes, que enginyosament Almodóvar exposa com si formaren part d'una monotonia existencial, tan familiars com el televisor del menjador, els horrorosos dibuixos de l'empaperat o eixe fardatxo afillat que circula il·lés. Perquè, en realitat, el vertader drama no està en els esdeveniments, ni en els veïns, ni en les corredisses dels membres de la família, sinó que la protagonista llava, cus, agrana, cuina i treballa constantment, emparada en les amfetamines i la resignació davant la seua pròpia incapacitat de trista dona.»
Víctor Vadorrey. Hoja del Lunes
Dijous 8 de maig
10.00
Presentació del curs
10.15
Santos Zunzunegui. «Gloria, Antonio, l'àvia, Cristal i altres ciutadans del muntó»
11.00
Fran Zurián. «Postmovida i escriptura fílmica en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!! i Trailer para Amantes de lo prohibido».
11.45
Vicente Molina Foix. «Set dones: heroïnes i fantasmes»
12.30
Carlos Losilla. «Real com el cinema mateix»
16.30
Elena Galán. «Més enllà de la M-30. Arquetips femenins en Almodóvar»
17.15
Cristina Pujol. «La doble transició: entre la tradició i les subcultures»
18.00
Áurea Ortiz. «La puta feliç, la mestressa de casa ferotge i el cinema espanyol»
Divendres 9 de maig
10.00
Carmen Arocena. «Estètiques de la frivolitat: la movida madrilenya en l'obra d'Almodóvar»
10.45
Saša Markuš. «En la perifèria del bon gust: ¿Qué he hecho yo para merecer esto!! i la sensibilitat camp»
11.30
Paul Julian Smith. «La reescriptura del melodrama en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!»
12.15
José Luis Castro de Paz. «Almodóvar i Hitchcock. Relectures i mestissatges de Hollywood a Chamberí»
13.00
Jean-Claude Seguin. «La geografia en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!»
16.30
Alberto Mira. «Melodrama camp: l'underground nord-americà dels seixanta en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!»
17.15
Daniela Aronica. «Representació i metàfora: el tractament dels electrodomèstics en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!»
18.15
Taula redona: ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!
Director del seminari
Roberto Cueto és professor d'Història i Teoria del Cinema a la Universitat Carlos III de Madrid. Membre del comité de selecció del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i del consell de redacció de la revista Cahiers du cinéma-España. Autor dels llibres Cien bandas sonoras en la historia del cine, El lenguaje invisible: Entrevistas con compositores del cine español i Drácula: De Transilvania a Hollywood; i coordinador dels volums Los desarraigados en el cine español, Dentro y fuera de Hollywood: La tradición independiente en el cine americano (en col·laboració amb Antonio Weinrichter), Arrebato... 25 años después, Calle Mayor... 50 años después, Asia Noir: Serie negra al estilo oriental (en col·laboració amb Jesús Palacios) i Nuevo cine coreano (en col·laboració amb Juan Zapater). Ha participat amb articles en nombrosos llibres col·lectius i, com a periodista especialitzat en temes cinematogràfics, ha col·laborat amb publicacions com Nosferatu, Letras de cine, Positif, Dirigido por... o El Cultural, d'El Mundo.
Ponents del seminari
Santos Zunzunegui és catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat del País Basc. Semiòleg, analista i historiador cinematogràfic. Ha sigut professor convidat a les universitats de Girona, Sorbonne Nouvelle (París III), Buenos Aires, Louis Lumière-Lyon 2, Ginebra, Idaho (Estats Units) i l'École Normale Supérieure de París (2007-2008).
Entre els seus principals llibres es troben El cine del País Vasco (Diputació Foral de Biscaia, 1985), Pensar la imagen (Cátedra, 1989; set edicions), Paisajes de la forma (Cátedra, 1994), La mirada cercana (Paidós, 1996), Robert Bresson (Cátedra, 2001; Premi AEHC al Millor Llibre de Cinema 2001), Historias de España. De qué hablamos cuando hablamos de cine español (IVAC, 2002), Orson Welles (Cátedra, 2005; Premi AEHC al Millor Llibre de Cinema 2005) i Los felices sesenta (Paidós, 2005).
A la tardor de 2007 va obtindre el I Premi Internacional Francisco Ayala d'Assaig Audiovisual per la seua obra La mirada plural, publicada a la primavera de 2008.
Fran Zurián és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid i especialista en estètica i teoria dels mitjans audiovisuals, estudis culturals, estudis de gènere (gender studies) i el cinema d'Almodóvar. És autor de més d'una vintena de publicacions, entre les quals destaca Pedro Almodóvar, el cine como pasión.
Ha desenvolupat la seua tasca docent i investigadora, entre altres, a les universitats de València, Navarra, Complutense de Madrid, Castella-la Manxa —on va ser, fins al seu tancament, coordinador científic del Fòrum Internacional Pedro Almodóvar i director científic del Congrés Internacional Pedro Almodóvar, celebrat a Conca el 2003— i Northwestern University (Chicago).
És també guionista, analista de guions i coach de guionistes.
Vicente Molina Foix és escriptor. Els seus últims llibres publicats són la memòria fílmica El cine de las sábanas húmedas i la novel·la El abrecartas (Premi Salambó i Premi Nacional de Literatura 2007).
Carlos Losilla és assagista, professor de Teories del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra i membre del consell de redacció de Cahiers du cinéma-España, a més de crític cinematogràfic del diari Avui. Els seus últims llibres publicats són En busca de Ulrich Seidl (2003) i El sitio de Viena (2007).
Elena Galán és professora ajudant doctora de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat Carlos III de Madrid (des de febrer de 2005). Va ser professora associada i ajudant a la Universitat d'Extremadura (2002-2005). És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid (1999) i doctora per la Universitat d'Extremadura (juny de 2005). És autora de Los estereotipos en las series de televisión (2005) i La imagen social de la mujer en la ficción televisiva (2006).
Cristina Pujol és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ha publicat diversos articles sobre crítica i cinema espanyol. Actualment prepara la seua tesi a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Áurea Ortiz és professora de cinema al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. És professora de l'Escola Internacional de Cinema de San Antonio de los Baños (Cuba) i del Màster de Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de València. Exerceix la crítica cinematogràfica a La Cartelera-Levante. És autora de La pintura en el cine (juntament amb M.ª Jesús Piqueras), La arquitectura en el cine. Lugares para la ficción i Fotografías de boda: Testimonio público de una historia íntima, amb Victoria Bonet. Ha publicat articles en revistes especialitzades com Nosferatu, Archivos de la Filmoteca, Viridiana i Banda Aparte, així com en diverses publicacions col·lectives.
Carmen Arocena Badillos és professora titular de la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea, on imparteix les assignatures d'Història del Cinema, Teoria i Anàlisi Fílmica, Guió Cinematogràfic i Llenguatge Audiovisual, i codirigeix un curs de doctorat sobre Història del Cinema Espanyol. Entre les seues publicacions destaquen Víctor Erice (Cátedra, 1996) i La trilogía de El padrino (Paidós, 2002), a més de col·laboracions en publicacions col·lectives dedicades a l'estudi del cinema espanyol i de les seues principals figures.
Saša Markuš, investigadora i crítica de cinema procedent de Sèrbia, resideix actualment a Barcelona. És autora del llibre La poética de Pedro Almodóvar (Literra, Barcelona, 2001; edició original en serbi: Stubovi Kulture, Belgrad, 1998) i coautora de diverses obres col·lectives d'anàlisi cinematogràfica, entre les quals Svetlo u tami (Belgrad, 2002), Vientos del Este (València, 2006) i Miradas para un nuevo milenio (Madrid, 2006).
Paul Julian Smith és especialista en cinema, televisió i cultura visual d'Espanya i Amèrica Llatina. Des de 1991 és catedràtic d'Espanyol a la Facultat de Llengües Modernes i Medievals de la Universitat de Cambridge i ha sigut professor convidat en deu universitats. És autor d'uns seixanta articles científics i catorze llibres, entre els quals Desire Unlimited: The Cinema of Almodóvar (2000), Las leyes del deseo (1997), Amores perros (2005) i Television in Spain: Franco to Almodóvar (2006).
José Luis Castro de Paz és doctor en Història del Cinema i professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vigo. És autor de nombrosos llibres, entre els quals Vertigo / De entre los muertos (Paidós, 1999), El surgimiento del telefilme (Paidós, 1999), Alfred Hitchcock (Cátedra, 2000), Un cinema herido. Los turbios años cuarenta en el cine español (1939-1950) (Paidós, 2002) i Cine y exilio. Forma(s) de la ausencia (Vía Láctea, 2004). Especialista en història del cinema espanyol, ha publicat articles sobre l'obra de Pedro Almodóvar en revistes i volums col·lectius editats a França, Suïssa i Espanya. Actualment ultima una monografia sobre l'obra com a director de Fernando Fernán-Gómez i prepara, juntament amb Josetxo Cerdán, l'edició del seu assaig El desarrollo de la modernidad española. Una progresiva crispación de la mirada.
Jean-Claude Seguin, catedràtic de la Universitat Lumière-Lyon 2, és especialista en cinema espanyol i cinema primitiu. Ha publicat i editat una dotzena de llibres, entre els quals Historia del cine español i La producción cinematográfica de los hermanos Lumière, a més d'un centenar d'articles. Està preparant un ampli treball sobre els orígens del cinema a Espanya i un assaig sobre Pedro Almodóvar. És president del GRIMH des de la seua creació i dirigeix el grup d'investigació LCE (Llengües i Cultures Europees).
Alberto Mira és professor d'estudis cinematogràfics a l'Oxford Brookes University i a la Universitat Autònoma de Barcelona. És compilador del volum 24 Frames: The Cinema of Spain and Portugal. També és autor de diversos assajos sobre cultura homosexual, entre els quals Para entendernos. Diccionario de cultura gay, homosexual y lésbica i De Sodoma a Chueca, una història de les cultures homosexuals a Espanya. El seu treball sobre cinema inclou articles sobre representació de la història. És autor igualment de la novel·la Londres para corazones despistados. Actualment desenvolupa una investigació sobre l'impacte del cinema en la comunitat gai espanyola durant les dècades de 1960 i 1970.
Daniela Aronica és promotora cultural, periodista i professora de la Universitat de Barcelona. L'any 2005 va cofundar la revista anual de cinema italià Quaderni del CSCI, de la qual també és directora i editora. A més de nombrosos assajos publicats en revistes de literatura i cinema, ha escrit els llibres El neorrealismo italiano (2004) i Pedro Almodóvar (2007, 3a edició ampliada). En reconeixement a la seua trajectòria, ha sigut condecorada amb el grau de Cavaliere de l'Orde del Mèrit de la República Italiana.
José Salcedo és muntador. Als catorze anys va començar a treballar en el cinema com a meritori de muntatge en la pel·lícula Franco, ese hombre (1964), de José Luis Sáenz de Heredia. A partir d'aleshores va iniciar una llarga col·laboració amb Pedro del Rey, primer com a auxiliar i més tard com a ajudant. Després de treballar també com a ajudant de Pablo G. del Amo, va debutar com a muntador en cap i va col·laborar amb directors com Eloy de la Iglesia, Pedro Olea, Gonzalo Suárez o José Luis Borau.
Col·laborador habitual de Manuel Gutiérrez Aragón, ha sigut igualment el muntador de totes les pel·lícules de Pedro Almodóvar des de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, el seu primer llargmetratge. Ha rebut en diverses ocasions el Premi Goya al millor muntatge: el 1989 per Mujeres al borde de un ataque de nervios, el 1996 per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto i el 2000 per Todo sobre mi madre. El 2002 va rebre el Premi Ricardo Franco del Festival de Màlaga.
Jaime Chávarri va estudiar a l'Escuela Oficial de Cinematografía i va començar la seua carrera en el món del cinema com a curtmetratgista i crític a la revista Film Ideal. És reconegut sobretot per la seua tasca com a director, especialment pel documental El desencanto (1975), sobre la família del poeta Leopoldo Panero, i per títols com A un dios desconocido (1977), Dedicatoria (1980), Las bicicletas son para el verano (1983) o Camarón, un mito (2005). També ha treballat com a guionista, director artístic i actor, entre altres ocasions en ¿Qué he hecho yo para merecer esto!!.
Luciano Berriatúa és director dels llargmetratges El Buscón i El ojo de la noche, a més de nombrosos curtmetratges i migmetratges. Ha publicat diversos articles sobre cinema i és especialista en l'obra de Murnau, sent el responsable de la restauració de diverses de les seues pel·lícules.
9 de maig, a les 20 hores
Saló d'actes del IVAM
Guillem de Castro, 118
46003 Valencia
Projecció de la película
¿Qué he hecho yo para merecer esto!!
Pedro Almodóvar. Espanya. 1984.
Color. 101'
Pàgines oficials
Pàgina oficial de Pedro Almodóvar a Club Cultura
http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/almodovar/
Blog de Pedro Almodóvar
El Deseo S.L.
Altres webs sobre Pedro Almodóvar
Estudi sobre Pedro Almodóvar a Senses of Cinema (Steven Marsh)
http://www.sensesofcinema.com/contents/directors/06/almodovar.html
Estudi sobre Pedro Almodóvar a Miradas de cine
http://www.miradas.net/0204/estudios/2004/05_palmodovar/index.html
Almodovarlandia
http://www.almodovarlandia.com/
Viva Pedro – Sony Classics
http://www.sonyclassics.com/vivapedro/site.html
A Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Almodovar
A IMDb
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Tel. 962 93 66 21- 962 93 66 20
audiovisual@ivc.gva.es