Clásicos del Cine Español: El Extraño Viaje
del 07 fins al 08 de maig de 2009
Si la carrera com a actor de Fernando Fernán Gómez està ja ben arrelada en la memòria del cine espanyol, la seua trajectòria paral·lela com a director continua sent només parcialment coneguda, fins i tot moltes vegades ignorada pel gran públic. No obstant això, ningú pot posar en dubte a hores d’ara que la seua tasca com a cineasta és una de les més atípiques, imaginatives i sorprenents en la història del nostre cine. Entre eixa nòmina de títols que porten la rúbrica de Fernán Gómez sobresurt especialment El extraño viaje, un film ignorat en el seu dia i hui considerat com un dels majors èxits de l'art cinematogràfic nacional. Una pel·lícula en què Fernán Gómez va preferir no col·locar-se davant de la càmera, potser per a desplegar amb major concentració una mirada, comprensiva i distanciada al mateix temps, cap als seus personatges utilitzant les eines d'un cineasta de primera categoria.
Poques pel·lícules en la història del cine espanyol concentren en tan poc espai (la plaça d'un poble) i temps (uns ajustadíssims noranta minuts) tal varietat de registres, tal gamma de colors i matisos, una visió tan calidoscòpica i precisa de les alegries i misèries de tot un món. Igualment destra a l'hora d'embastar una intriga policial (en la seua versió, tan nostra, del crim rural) que d'evocar les atmosferes tenebroses del conte gòtic, la inabastable cinta de Fernán Gómez llança també afilats dards contra la societat de la seua època i s'erigeix en un dels més acerats testimonis dels sons i malsons de l'Espanya franquista. Però en ella hi ha també espai per al sainet sagnant, la sarsuela paròdica, el més feridor humor negre o la reelaboració del tradicional cor grec per mitjà de l'oportuna inclusió dels paisans i cotilles de poble. Obra, per tot això, irrepetible, perfecte exemple d'un cine que pot ser cruel i gens complaent, però que també fa gala d'un compassiva afecció cap a uns personatges els actes dels quals no són més que lògica conseqüència d'allò que els uneix, la seua condició de víctimes. El nostre homenatge no és simplement un gest cortés cap a una figura clau del cine espanyol, sinó la reivindicació d'una gran pel·lícula que no ha perdut gens de la seua virulència. El extraño viaje, sota la seua aparença lleugera i sorneguera, es remunta a les altures de la tragèdia, una tragèdia a la mesura de la societat en què va fer la seua aparició una pel·lícula tan inclassificable i indòmita com esta.
— Roberto CuetoLa
Fitxa artística i tècnica i sinopsi
FITXA TÈCNICA
El extraño viaje
Espanya. 1964. B/N. 92’
Direcció. Fernando Fernán Gómez
Guió. Pedro Beltrán
Argument. Pedro Beltrán, Manuel Ruiz Castillo
Idea original. Luis G. Berlanga
Fotografia. José F. Aguayo
Operador. Hans Burman
Muntatge. Rosa G. Salgado
Música. Cristóbal Halffter
Direcció artística. Jesús Sánchez, Guillermo Alcázar
Decorats. Sigfrido Burman
Vestuari. Maruja Hernáiz
Maquillatge i perruqueria. Mercedes Guillot, Emilio Puyol
Efectes especials. Manuel Baquero
Productors executius. José López Moreno, Francisco Molero
Director de producció. Antonio López Moreno
Producció. Ízaro Films, Pro Artis Ibérica, Impala
FITXA ARTÍSTICA
Intèrprets. Carlos Larrañaga, Tota Alba, Lina Canalejas, Jesús Franco, Rafaela Aparicio, Luis Marín, María Luisa Ponte, Joaquín Roa, Xan das Bolas, Goyo Lebrero, Emilio Santiago, Luis Domínguez Luna, Carola Fernán Gómez, Cayetano Torregrosa, Narciso Ojeda, Rafael Alcántara, Sara Lezana, Teresa Gisbert, José Villasante, Enrique Soto, Ángel Menéndez.
SINOPSI
En un xicotet poble proper a la capital viuen junts tres germans fadrins: Ignacia, que té un carácter dominant, i els retrets Paquita i Venancio. La vida monòtona de la localitat només és trencada quan un conjunt musical de Madrid ve a amenitzar amb les seues cançons el cap de setmana. Un dissabte de tempesta, Paquita i Venancio escolten sorolls i es dirigeixen cap a l’habitació de la seua germana. Allí creuran veure a una quarta persona, però Ignacia ho nega.
Cites
“Una petita obra mestra en clau d’humor negre, negríssim, en torn a les distintes formes que pot assumir la repressió. En ella n’hi ha escenes antològiques, gags insòlits, personatges entranyables en la seua sordidesa i/o frustració i una admirable utilització d’actors”
César Santos Fontela
“Hi ha un relat d’humor i un altre d’amor, de la mateixa manera que hi ha una trama criminal en la qual s’imbrica un dramón. Hi ha un teixit de situacions de sainet, sarsuela i d’altres tradicions ibèriques, combinades amb el cinisme quasi licenciós del vodevil cosmopolita. Hi ha horror convencional i horror escairat cap a la seua vessant ridícula, humor negre. I n’hi ha, sobre tot, una expressió quasi esperpèntica de la brutícia moral de l’Espanya de postguerra”.
Ángel Fernández Santos
“Si la casposa pel·lícula El extraño viaje és un prodigi de rialles es deu tant a la seua espontaneïtat, agilitat, amenitat i gràcia com a l’elecció d’actors i a la imaginació del tàndem Pedro Beltrán-Fernando Fernán Gómez. Este va depassar, per vitalitat, els límits de l’humor negre. El extraño viaje comprén tot tipus d’humors. El film, a més d’amb Plácido o El verdugo, té un estret parentiu amb els esperpents d’en Ramón María del Valle Inclán”.
Francisco Marinero
“El extraño viaje és un tipus d’obra que no pot donar-se en cap altre país i que no pretén situar-se en cap hipotètic ‘nivell europeu’”.
Miguel Marías
Programa del seminari
DIJOUS, 7 DE MAIG
Sala SGAE (C/. Blanqueries, 6)
10.00 Presentació del curs
10.15 José Luis Castro de Paz
“El cine costumbrista y radical de Fernando Fernán Gómez o cómo cardar el pelo de la dehesa”
11.15 Jesús García de Dueñas
“Como descubrí El extraño viaje”
12.15 Concepción Cascajosa
“Una mirada telefílmica: el trayecto de ida y vuelta a El extraño viaje”
13.15 Col·loqui amb els ponents
16.30 Jorge Gorostiza
“Ágora y teatro, una plaza en un pueblo de Castilla”
17.30 Áurea Ortiz
“El extraño viaje o de cómo la castidad produce monstruos”
18.30 Carlos F. Heredero
“Una cáscara de plátano para que el miedo resbale: Pedro Beltrán y el guión de El extraño viaje”
19.30 Col·loqui amb els ponents
DIVENDRES, 8 DE MAIG
10.00 Jean-Claude Seguin
“El extraño viaje: tradición y humor negro”
11.00 José Luis Téllez
“Música y esperpento”
12.00 Juan Miguel Company
“El sentido de un final”
13.00 Col·loqui amb els ponents
16.30 Francisco Gómez Tarín
“El extraño viaje a la España profunda a través de la profundidad de la mirada”
17.30 Santos Zunzunegui
“Hibridaciones y mestizajes: de la zarzuela grande al Bates Motel”
18.30 Col·loqui amb els ponents
19.00 Col·loqui amb Jesús Franco
Projecció de la pel·lícula
Sala Luis G. Berlanga
Edifici Rialto / plaça de l’Ajuntament 17
20.00 Projecció de la pel·lícula
El extraño viaje, de Fernando Fernán Gómez. Espanya. 1964. B/N. 92’
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Audiovisuals i Cinematografia
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Tel. 962 93 66 21- 962 93 66 20
audiovisual@ivc.gva.es