Castigo de Dios

Descripció de l'obra

Tècnica: gouache sobre tela. 
Tamany de la tela: 157,3 x 186,5 cm. 
Tema:dos hòmens barallant en primer pla, davant d'una dona espantada. Apareix la inscripció CASTIGO DE DIOS DRAMA en la part superior.
Data de producció: probablement 1925 (datat "XXV" en el cantó superior esquerra).
Autor: probablement Joseph Renau (firmat "RENAU BEGER" en el cantó superior esquerra -Renau va firmar com "RENAU BERGER" durant la seua joventut. En la data de producció assenyalada arriba comptaria amb tan sols 17 anys d'edat).
Procedència: fondos de la Filmoteca Valenciana. 
Fecha d'entrega: octubre de 1998. 
Restaurada per: Salvador Muñoz Viñas.

Estat de conservació

En algun moment de la vida del cartell s'havia reforçat toscament la tela amb un paper de baixa qualitat adherit a la totalitat de la seua cara posterior i als marges de la cara anterior. El paper estava trencat en les zones de plegat i presentava un alt grau de deterioració químic, resultant en la pèrdua quasi total de la seua resistència.

D'altra banda, la tela havia sigut plegada sobre si mateixa per al seu emmagatzemament, de manera que els plecs van deformar la tela i van causar intensos despreniments localitzats de la pintura. Així mateix el desgast en els plecs havia causat la perforació de la tela. Hi havia també perforacions i orificis en els marges de la pintura, causats per xinxetes i grapes, probablement en èpoques pròximes a la producció de la pintura. En determinats llocs, les grapes havien provocat la deformació localitzada de la tela.
La superfície pictòrica estava bruta; havia sofrit abrasió generalitzada, i presentava restes d'inscripcions en clarió.

En conclusió: la tela es trobava en estat trencadís; havia perdut les seues resistència mecànica i es podia esgarrar fàcilment, al punt de fer impossible el seu muntatge en bastidor. Els marges es trobaven esgarrats i presentaven zones perdudes.
La imprimació de la pintura havia adquirit una coloració ocre, i es percebia fàcilment en els marges de la pintura i en altres zones no pintades.

Tractament de conservació

Els passos seguits van ser:

• Eliminació del paper de reforç degradat.

• Allisat i regeneració d'enllaços cel·lulòsics en ambient d'alta humitat relativa.
• Neteja mecànica superficial.
• Reforç de la tela per mitjà de paper de baix gramaje i alta transparència i carboximetilcelulosa de sodi.
• Reintegració selectiva per mitjà de tintes neutres.
• Muntatge en bastidor de conservació / exhibició.

Consideracions sobre el tractament

Atés que el paper de reforç resultava inútil i inclús nociu per a la conservació de la pintura, es va optar per eliminar-lo, registrant-se fotogràficament pel seu valor documental les inscripcions que presentava i eixint a la llum llavors inscripcions que abans romanien ocultes.

La tècnica empleada per Renau per a la realització d'esta pintura va condicionar notablement l'elecció i el desenrotllament del tractament. Els gouaches són temperes de gomes vegetals que produïxen superfícies de colors molt lluminosos, però que es caracteritzen per la seua delicadesa extrema. El tractament de conservació va ser molt laboriós, però el resultat és plenament satisfactori. La pintura torna a ser visible, i en condicions normals, no requerirà tractaments successius durant molt de temps.

L'allisat de la pintura es va realitzar sense emprar calor ni pressió. Com a conseqüència, la capa pictòrica no va entrar en contacte amb cap material durant cap etapa del tractament, i ha mantingut el seu aspecte característic.

El reforç de la tela es va realitzar per mitjà d'una tècnica que permet l'estudi de les inscripcions de la cara posterior de la pintura. Este procediment és menys dràstic i agressiu que el reentelado (folración, lining ) típic de les pintures a l'oli, i conferix a la tela una resistència adequada per al seu muntatge en bastidor i eventual exhibició. A més, presenta l'avantatge de ser fàcilment reversible.

La pintura estava deteriorada de forma insidiosa. El gouache és un material molt delicat davant de qualsevol acció mecànica. Un simple fregament provoca l'aparició d'una ratlla blanquinosa i, en ocasions, el despreniment puntual de la capa pictòrica.

En aquestes situacions és recomanable realitzar reintegracions simples, o no realitzar-les. La reintegració realitzada per l'equip responsable de la restauració va tindre com a objectiu evitar que la contemplació de la pintura resulte distorsionada davant de la presència de taques excessivament notables, i puga ser fàcilment distingida de l'original en una observació detinguda. La reintegració es va realitzar per mitjà de l'aplicació localitzada de pigment pur.

Salvador Muñoz Viñas
(Extracte de l'informe tècnic)
smunoz@crbc.upv.es
Departament de Conservació i Restauració
Universitat Politècnica de València

València, octubre de 1998