Edifici Rialto
Plaça de l'Ajuntament, 17 - 46002 València
Programació regular de la Filmoteca, de dimarts a diumenge.
- Entrada general: 2,5€
- Abonament 10 sessions: 20€
- Tarifa reduïda: Joves fins a 30 anys, Carnet d'estudiant, Carnet Jove, Carnet Habitant del Rialto, Carnet FNAC, persones jubilades, aturades i grups de més de 10 persones: 1,5€
- Menuda Filmo: Entrada gratuïta per a menors de 14 anys. Cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
HORARI TAQUILLA: Venda d’entrades 30 minuts abans de cada projecció per a qualsevol de les sessions del dia.
Venda anticipada en taquilla.ivc.gva.es
de l'11 de gener fins al 10 de juny de 2018
BÀSICS FILMOTECA
DEL KINETOSCOPI A L'SMARTPHONE: CINEMA I TECNOLOGIA
El projecte “Bàsics Filmoteca”, creat en 2010 amb l'objectiu de fomentar la pedagogia i reflexió sobre diversos aspectes de la història del cinema, assoleix la seua setena edició amb la col·laboració, un any més, de la revista Caimán Cuadernos de Cine. En aquesta ocasió, i a través de més d'una vintena de títols, hem volgut posar el focus en l'evolució tecnològica del cinema, des dels seus orígens –com a invenció fruit de l'avanç tècnic i científic derivat de la Revolució industrial– fins a l'actualitat, en plena era digital.
Encara que la base tècnica del cinema (entesa com a conjunt de procediments i recursos de què se serveix una ciència o un art) és un fet obvi, a l'hora d'abordar la seua història, es pot constatar que és un àmbit que té una consideració secundària, quan no s'ignora directament. No obstant açò, la consolidació i desenvolupament d’allò que denominem el llenguatge cinematogràfic (amb els seus consegüents assoliments estètics) ha depés en gran mida de les diferents i progressives aportacions tecnològiques que, a manera d'un palimpsest, s'han anat afegint amb el pas del temps, i de les necessitats d'una indústria que ha decidit quan i com incorporava les innovacions tecnològiques que anaven apareixent (o les rebutjava quan no eren rendibles, com és el cas del primer 3D dels anys 50 o la pel·lícula de 70 mm).
El perfeccionament progressiu de la pel·lícula com a suport material, de les càmeres, projectors, equips de so, dels tipus d'objectius i lents o dels formats de pantalla, a anat a la una (quan no l'han impulsat) amb l'evolució plàstica de les imatges. Des del primitiu cinematògraf Lumière i la pel·lícula fotoquímica de nitrat de cel·lulosa, fins a arribar a les més modernes càmeres digitals, hem sigut testimonis dels innombrables canvis tecnològics que ha viscut el cinema i que han afectat a qüestions tan bàsiques com la pròpia durada del film o la manera de consumir l'espectacle cinematogràfic. Els films triats ens permetran revisar algunes fites i etapes d'aqueixa història tecnològica del cinema: l'arribada d'una nova tecnologia (1894-96), l'aparició del cinema sonor (1927), la revolució del color amb el Technicolor (1932), l'ampliació de la imatge amb el Cinemascope (1953) o la imparable irrupció de la tecnologia digital (anys 90), el diferent ús de la qual dóna lloc a propostes radicalment divergents, des dels blockbusters que posen en escena mons virtuals creats íntegrament per ordinador fins a la intimitat dels diaris fílmics, possibles gràcies a la lleugeresa i l’assequibilitat de les càmeres digitals domèstiques o semiprofessionals.
Encara que la base tècnica del cinema (entesa com a conjunt de procediments i recursos de què se serveix una ciència o un art) és un fet obvi, a l'hora d'abordar la seua història, es pot constatar que és un àmbit que té una consideració secundària, quan no s'ignora directament. No obstant açò, la consolidació i desenvolupament d’allò que denominem el llenguatge cinematogràfic (amb els seus consegüents assoliments estètics) ha depés en gran mida de les diferents i progressives aportacions tecnològiques que, a manera d'un palimpsest, s'han anat afegint amb el pas del temps, i de les necessitats d'una indústria que ha decidit quan i com incorporava les innovacions tecnològiques que anaven apareixent (o les rebutjava quan no eren rendibles, com és el cas del primer 3D dels anys 50 o la pel·lícula de 70 mm).
El perfeccionament progressiu de la pel·lícula com a suport material, de les càmeres, projectors, equips de so, dels tipus d'objectius i lents o dels formats de pantalla, a anat a la una (quan no l'han impulsat) amb l'evolució plàstica de les imatges. Des [...]
Llegir més